Traductor

dilluns, 14 de desembre de 2009

La millora qualitativa en defensa i la murrieria per forçar faltes van ser clau



Cada dia es fa més difícil adjectivar el camí del Sant Josep en el seu curs de debut en la LEB Or. Que poc abans d'acabar la primera volta tingui obert un forat de set victòries respecte al play-out i que encara no hagi perdut a casa (7-0) són dos ferms arguments per desterrar, ja que l'objectiu és salvar-se. La confiança i la cohesió com a grup l'han portat fins aquí –ahir, per exemple, Ortega no hi va ser i Nikkilä va treure bardissa sota els cèrcols, fent la feina fosca– i ha seduït una afició que ja somia desperta amb la possibilitat (real) que l'equip pugui treure el cap en la copa Príncep, un privilegi a què aspiren només els dos primers a meitat del curs. Tenint en compte el nivell de la resta d'aspirants (Melilla, CAI i Menorca), l'orgull de tan sols ser-hi ja és majestuós. I més veient com els de Borja Comenge s'hi deixen la pell en cada partit, superant les adversitats. La Palma va ser ahir un rival molt enganxós, però Sàbat va aparèixer per traçar la direcció correcta. Això, unit al perenne esperit d'abnegació en defensa, es va traduir en un altre triomf, el resultat va ser 77-70.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada