elpunt.cat: Tal com està plantejat el calendari de l'Argon (el Ros Casares i l'Hondarribia són els rivals següents) la victòria contra el Canoe era inexcusable i es va assolir. Sense enamorar, sense brillantor i contra un equip que va fer defensa zonal 39 minuts. Però calia la victòria en l'estrena a casa i ja hi és, tot i que les sensacions són molt millorables i no tots els rivals tindran el potencial tan baix del Canoe. Que quedi clar que el verb patir no és aplicable, però l'aire de partit enfangat sempre va ser present i en aquestes situacions, qui menys satisfet queda és qui té més talent i no el pot expressar. El triomf va caure perquè cap altre desenllaç no hauria estat bo per al bàsquet. 
Anar guanyant, a la mitja part, de 10 quan 20 indicarien millor la diferència real entre tots dos equips no sol ser un bon preludi de res. L'Argon, després d'un primer quart en què va dominar gairebé sense voler, es va deixar arrossegar per la mediocritat del rival i se'n va anar al vestidor amb tota la feina per fer quan ho podria haver tingut tot fet. El Canoe, sense poder donar cap pilota interior quan Chones estava en pista –l'única interior gran és la veteraníssima Marina Ferragut–, ho s'ho va jugar tot al triple i va aprofitar la poca aplicació local en el balanç defensiu per anar malvivint. Després d'un 4-5, l'Uni va fer un 10-0 en els seus millors moments, amb bona circulació de pilota i Bogicevic fent mal, fins que el tècnic madrileny va demanar un temps mort, del qual en va sortir amb un 0-6. El Canoe es va refugiar en una zona 2-3 de manera gairebé perpètua. No podia ser de cap altra manera, perquè en un un contra un, no hi havia res a fer contra el talent de les gironines. Tant se valia que Kiesha Brown no hi fos i que l'aportació de Traore fos testimonial. Amb un rival com el Canoe, tot i haver-lo de respectar, aquestes contingències son aspectes menors.
El segon quart va ser decebedor. El primer bàsquet en joc de l'Uni va arribar quan s'havien jugat quatre minuts i mig en una acció de 2+1 de Chones (11 rebots a la mitja part) que va proporcionar la màxima diferència (27-15), però el primer bàsquet del Canoe va arribar a 3:24 de la mitja part i va ser una safata sense oposició de Dluzyk després d'una pèrdua de l'Uni. Guneva ja no aportava res, Marta Blanes (8 punts en el primer quart) ja no veia l'anella i només el talent de Laura Garcia sumava. Però tot i això, el Canoe va tenir una possessió per situar-se a cinc amb 29-22, però a la mitja part perdia de deu i a l'ambient hi havia la sensació que ja ho havia ensenyat tot.
Anar guanyant, a la mitja part, de 10 quan 20 indicarien millor la diferència real entre tots dos equips no sol ser un bon preludi de res. L'Argon, després d'un primer quart en què va dominar gairebé sense voler, es va deixar arrossegar per la mediocritat del rival i se'n va anar al vestidor amb tota la feina per fer quan ho podria haver tingut tot fet. El Canoe, sense poder donar cap pilota interior quan Chones estava en pista –l'única interior gran és la veteraníssima Marina Ferragut–, ho s'ho va jugar tot al triple i va aprofitar la poca aplicació local en el balanç defensiu per anar malvivint. Després d'un 4-5, l'Uni va fer un 10-0 en els seus millors moments, amb bona circulació de pilota i Bogicevic fent mal, fins que el tècnic madrileny va demanar un temps mort, del qual en va sortir amb un 0-6. El Canoe es va refugiar en una zona 2-3 de manera gairebé perpètua. No podia ser de cap altra manera, perquè en un un contra un, no hi havia res a fer contra el talent de les gironines. Tant se valia que Kiesha Brown no hi fos i que l'aportació de Traore fos testimonial. Amb un rival com el Canoe, tot i haver-lo de respectar, aquestes contingències son aspectes menors.46-43 i 1:26 per al final del quart. El Canoe acaba de fallar dos triples (un per empatar) i Guneva té un tir lliure addicional. El falla, però ningú captura ni bloqueja i la mateixa Guneva atrapa el rebot. L'Uni va arribar a aquests extrems perquè la defensa zonal el va hipnotitzar. L'estratègia zonal s'ha de desmuntar sense esperar massa minuts perquè, si es permet que es consolidi, t'acaba atrapant en una teranyina mental. I a l'inici de l'últim quart, el pecat anava fent forat (49-43).
Mai dues accions a principi de quart no havien tingut tanta importància. L'Argon va aprofitar dues pèrdues de pilota del Canoe –les mateixes que havien fet tant de mal a les gironines en el tercer quart– per anotar un bàsquet en transició i treure una falta, també en una transició. Quatre punts fàcils de Bogicevic sense donar temps a Canoe perquè muntés la zona. Després, tot va ser anar canviant bàsquets perquè les peces clau del Canoe (Blanes, Laura García o Ferragut) cada cop tenien les piles més buides. El 57-50 amb gairebé quatre minuts per jugar-se inquietava més per com havia transcorregut el matx que no pas pel perill real de posar en risc una derrota que tenia color blanc.
La festa del bàsquet femení s’ha acabat amb l’homenatge als quatre equips que anteriorment havien jugat a la màxima categoria del bàsquet estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada