Traductor

dilluns, 14 de setembre de 2009

Victòria concloent del Sant Josep

No es pot demanar gaire més al Sant Josep, que ahir va assolir l'equador de la preparació. Encara amb intermitència –lògic en aquesta fase–, però amb detalls positius, d'evolució, en un equip amb tantes cares noves. El creixement es fa de més bon digerir quan els resultats hi acompanyen, com és el cas. El ple de triomfs situa l'equip gironí a la seva primera final de la lliga catalana LEB, on se les haurà amb el Cornellà, també de LEB Or. I això, a l'espera de l'últim reforç interior, que encara ha de tancar la plantilla.
La diferència de potencial no va quedar palesa sobre el parquet fins a l'inici del segon parcial. Sense possibilitat de córrer ni encert de l'exterior, als locals no se'ls veia còmodes. La intensitat de l'Hospitalet –constants 2x1, buscant arraconar el rival– li feia fer un pas enrere i anotar una cistella en joc era un martiri. A més, al darrere, la tensió no era la requerida. Tot va començar a canviar amb l' aparició de DeVries. Les fuetades de l'escorta en el segon quart (quatre triples quasi seguits) no només van erosionar el rival, sinó que van permetre encendre l'activitat en el grup i també obrir més el camp (44-31 a la mitja part).
Ni la grapa d'Andrés, motivat i eficient davant el seu exequip, podia atrevir-se a qüestionar de qui era l'hegemonia del partit. No només el contrarestava la lluita d'Ortega, també hi havia els detalls de Navarro, la feina de Drevo en un dia nefast de cara a l'anella (2/10 tirs) o de Feliu, fent tasques ocasionals de pivot. També va aprofitar el seu moment Pujols, que va sortir de titular i va tornar a exhibir desimboltura i maneres tot i haver fet el salt de júnior aquest estiu. I és que, un cop el marcador ja reflectia la diferència real entre els uns i els altres (72-49, 31'), la resta van ser minuts sobrers, en què els dos entrenadors van moure molt la banqueta. Un gest pensat per donar minuts a tothom, però que va fer perdre substància a uns últims minuts insípids.




El Sant Josep no ha amagat mai la il·lusió que li faria endur-se aquesta Lliga Catalana LEB. Un cop assolida la final –és la seva segona presència en el torneig; el curs passat, va marxar de buit (0-3 de balanç)–, la directiva té previst sol·licitar avui mateix a la federació catalana l'organització de la final, prevista per aquest diumenge 20 de setembre (12.00h, i transmès en directe pel 33). Tenint en compte que el rival, el Cornellà, tampoc no ha mostrat gaire interès a ser amfitrió del partit, tot fa pensar que es farà a Fontajau. A banda del títol, qui guanyi s'enfrontarà al Regal Barça la setmana següent, al Palau Sant Jordi, en una de les semifinals de la Lliga Catalana ACB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada