El Girona triarà entre 2.308 dibuixos «un ésser viu» que ajudi a fer ambient en els partits de tots els equips

El 2011 serà l'any, entre altres, de la nova mascota del Girona FC. Una dotzena de persones formen part del jurat del concurs Tots som Girona, encaminat a trobar un «ésser viu» que ajudi a fer ambient en els partits de tots els equips dels esports que treballen sota l'empara de Girona FC: el futbol, el bàsquet (en categoria femenina, masculina i en cadira de rodes) i l'hoquei.

A a la pista central de Fontajau, el club va exposar ahir a la tarda els 2.308 dibuixos que aspiren a ser l'escollit, d'arreu de les comarques gironines, però també de les Canàries o València. El president del jurat, l'artista plàstic Enric Ansesa, va avançar com faran la tria. «Bàsicament es busca éssers que siguin vius, la idea d'una mascota és que sigui un animal.»Si el Llevant té una granota; l'Athletic, un lleó, i l'Espanyol, un periquito, la futura mascota del Girona, que serà presentada el 2 de gener contra el Cartagena, podria ser un eriçó o un cocodril, que formen part de les propostes dels candidats a seguir un partit des de la llotja de Montilivi o a fer un desplaçament amb l'equip d'Agné, que seran alguns dels premis que rebrà el vencedor del concurs, segons va dir el president del Girona, Ramon Vilaró.

A partir de dijous, tots els dibuixos seran exposats a la galeria Presenta (al carrer Nord de Girona). «Quan estiguin penjats, es veurà que són divertits i suggeridors, i que hi ha dibuixos d'una extraordinària creativitat», va dir Ansesa, acompanyat del secretari del jurat, el dissenyador gràfic Albert Moré.

Segons es va veure ahir, hi ha dibuixos molt originals, ja siguin d'animals, objectes de la vida quotidiana o d'altres que tenen a veure amb la ciutat de Girona i les seves llegendes. Hi ha, per exemple, un xuixo animat, fulles d'arbre que parlen i algun rellotge que avisa: «Ja és hora de guanyar el partit.»

Bones Festes de Sant Narcís!

Foto de família de tots els clubs del projecte Girona FC

Bones Festes de Sant Narcís!

El Girona FC es proclama campió de la XXII Lliga Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0% 2010

La final de la XXII Lliga Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0% 2010 ha començat favorable a les del Girona FC que, amb un parcial de 0-8 s'han avançat en el marcador. La superioritat gironina en aquest període ha continuat superant els 14 punts de diferència (3-17). Al final del primer període s'ha arribat amb un 7-19 i amb Georgina Bahí com màxima anotadora del partit amb 6 punts i 6 rebots. Al segon quart les jugadores de Joan Carles Díez han continuat dominant la final arribant als 19 punts d'avantatge (11-30) a principis del període, però les amfitriones s'han refet i han retallat distàncies arribant al descans amb un 28-37 gràcies a l'encert i aportació de Laura Garcia i Vanessa Ble per part lleidatana i de Crystal Kelly per la gironina.

A la represa, les jugadores dirigides per Andreu Bou han continuat apropant-se a les gironines fins aconseguir capgirar el marcador (44-42 al minut 7). Des de llavors el partit s'ha igualat però amb les de Joan Carles Díez per davant a pocs punts de les locals. A la recta final del partit, el Girona FC ha eixamplat encara més la diferència tot afrontant amb més comoditat els darrers minuts. Al final victòria (63-76) i primer títol de la Lliga Catalana Femenina pel Girona FC. La millor jugadora del partit ha estat Crystal Kelly del Girona FC amb un 18 de valoració fruit dels seus 10 punts i 8 rebots. Per part lleidatana, la millor ha estat amb un 17 de valoració (17 punts) la catalana Jael Freixanet. En finalitzar el partit, el Sr. Enric Piquet, President de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) en els darrers 26 anys i que enguany no es tornarà a presentar a les eleccions d'aquest novembre, ha rebut un homenatge per part de l'AE Sedis Bàsquet, de l'Uni Girona i de l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. Les gironines s'han fet amb el seu primer títol a la categoria després de disputar i perdre la final de l'any passat davant el CB Olesa Espanyol per 75-70. A les semifinals, el Girona FC va superar de forma còmode al CB Olesa per un contundent 44-72 mentre que el Cadí La Seu d'Urgell va lluitar de valent per guanyar a les campiones de la Lliga Catalana Femenina 2, CBF Sarrià-Grupo Consultoria, per un ajustat 69-61.

Europe's living a celebration

Hem acabat la Lliga Femenina en cinquena posició!!!! Classificades per les competicions europees de la propera temporada!!! L'Uni té l'oportunitat, amb la plaça per jugar a Europa, de fer un pas més endavant!!!!

Victòries gironines als derbis catalans de les lligues FEB

El derbi català de la jornada a les Lligues FEB va ser favorable al CB Sant Josep Girona, que es va imposar de forma clara al CB Cornellà a Fontajau (79-54). Amb aquesta victòria, els gironins se situen a la vuitena posició amb un balanç de 15-14, mentre que el CB Cornellà baixa a la 17a posició tot ocupant una de les posicions de descens.

El CB Olesa Espanyol, que havia guanyat els darrers dos enfrontaments oficials davant l'Argon Uni Girona d'aquesta temporada, va caure en el duel català de la jornada per 5 punts de diferència (63-68). Les gironines, després d'una primera meitat igualada, van trencar la defensa local tot apostant pel tir exterior obrint una escletxa en el marcador de 18 punts (48-60). Al darrer període, el conjunt de Lucas Mondelo va retallar diferències fins arribar a empatar el matx a 63 a dos minuts pel final. Les gironines d'Anna Caula però, van gestionar millor els darrers instants de partit i fer-se amb la 11a victòria del campionat.

Jim Chones, pare de Kaayla, va ser un referent dels 70 en l'NBA i campió el 1980 sent titular als Lakers de Magic Johnson i Kareem Abdul-Jabbar

Cada any hi ha finals, però no totes les finals sobreviuen als anys. El 16 de maig de 1980 es jugava el sisè partit de la de l'NBA entre els Sixers de Julius Erving i Darryl Dawkins i els Lakers de Los Angeles, amb 3-2 per als californians. Kareem Abdul-Jabbar s'havia lesionat en el cinquè partit havent acreditat 33,4 punts i 13,6 rebots en la sèrie i el tècnic, Paul Westhead, va decidir desplaçar a la seva posició Magic Johnson i fer jugar Michael Cooper de base titular. Els Lakers van vèncer (123-107) i Magic, que debutava aquell any en la lliga, va fer 42 punts, 15 rebots i 7 assistències. La resta és història.

En aquell partit, al costat de Magic, fent parella interior, hi havia Jim Chones, pare de la pivot de l'Argon Uni Girona Kaayla Chones. I com en tota la temporada, Chones no era a la banqueta: va fer 11 punts i 10 rebots en 43 minuts. Titular indiscutible en aquells Lakers, va ser, aquell, el pic en la carrera esportiva d'un home amb una biografia diferent, especial. «Sí, el meu pare és especial –assenteix Kaayla–. I crec que ho prova que la millor educació que hem rebut d'ell és el seu comportament diari, un dia a dia com el d'una persona com una altra, normal i corrent.»

Una família única.

I podria no ser així, especialment vivint als Estats Units. Jim Chones va ser el segon jugador en la història a deixar la universitat abans d'acabar-la per passar al professionalisme. Va començar a l'ABA abans de fer carrera a Cleveland –tres cops entre els deu màxims rebotejadors de l'NBA, per exemple, o nombroses temporades sent l'home amb més minuts, punts o rebots d'un equip de play-off– i, amb la seva esposa Elores –que va ser jugadora de voleibol professional– va formar una família única: cap altre cognom ha tingut sis membres jugant en la divisió I de l'NCAA. Després de retirar-se, Chones va continuar dirigint el campus per a joves que feia i que cada estiu fa a tocar de Cleveland i on Kaayla, Kendall i Kyle en són alguns dels professors. «Som una família molt unida. Si podem, per Nadal i festes assenyalades ens reunim sempre, i a l'estiu passem molts dies junts», explica la pivot de l'Argon. A banda del campus, Jim és executiu d'una empresa de la construcció d'Ohio, analista de partits d'NCAA per a l'ESPN i dels Cavaliers en una ràdio de Cleveland –Kameron i LeBron James, per cert, es van enfrontar nombroses vegades en l'etapa d'institut–. «El bàsquet és la seva vida, però no ho és tot. A nosaltres, quan érem petits, mai ens va pressionar perquè juguéssim a bàsquet. Jo vaig començar al campus amb quatre anys, i em va agradar. Ell simplement ens deia que féssim alguna cosa, esport, música o el que fos, i que no ens quedéssim mirant com passa el temps.» Que fessin esport i que estudiessin, com ell, que fa tres anys va tornar a Marquette per completar el curs que li faltava i obtenir el graduat en filosofia.

En contacte.

«Parlo cada dia amb ell. També amb els altres germans. El pare mira els meus partits sempre que pot per internet, i a vegades quan arribo a casa ja tinc un correu seu explicant-me què no he fet bé i en què haig de millorar en el pròxim partit. I abans de jugar generalment també parlem.» I de l'NBA, del seu dia a dia amb gent com ara Kareem, Magic o Cooper, en parla gaire? «No especialment. A casa tenim un projector súper 8 i una gran pantalla, i de tant en tant ens posava el sisè partit d'aquella final. Però va parar quan va veure que a l'ESPN el passen cada any en els clàssics», explica Kaayla amb un somriure.

Kaayla: «El meu pare és especial, però la millor educació que hem rebut és el seu comportament, el d'una persona normal i corrent»

Ha guanyat el primer partit a Lliga Femenina

elpunt.cat: Tal com està plantejat el calendari de l'Argon (el Ros Casares i l'Hondarribia són els rivals següents) la victòria contra el Canoe era inexcusable i es va assolir. Sense enamorar, sense brillantor i contra un equip que va fer defensa zonal 39 minuts. Però calia la victòria en l'estrena a casa i ja hi és, tot i que les sensacions són molt millorables i no tots els rivals tindran el potencial tan baix del Canoe. Que quedi clar que el verb patir no és aplicable, però l'aire de partit enfangat sempre va ser present i en aquestes situacions, qui menys satisfet queda és qui té més talent i no el pot expressar. El triomf va caure perquè cap altre desenllaç no hauria estat bo per al bàsquet. Anar guanyant, a la mitja part, de 10 quan 20 indicarien millor la diferència real entre tots dos equips no sol ser un bon preludi de res. L'Argon, després d'un primer quart en què va dominar gairebé sense voler, es va deixar arrossegar per la mediocritat del rival i se'n va anar al vestidor amb tota la feina per fer quan ho podria haver tingut tot fet. El Canoe, sense poder donar cap pilota interior quan Chones estava en pista –l'única interior gran és la veteraníssima Marina Ferragut–, ho s'ho va jugar tot al triple i va aprofitar la poca aplicació local en el balanç defensiu per anar malvivint. Després d'un 4-5, l'Uni va fer un 10-0 en els seus millors moments, amb bona circulació de pilota i Bogicevic fent mal, fins que el tècnic madrileny va demanar un temps mort, del qual en va sortir amb un 0-6. El Canoe es va refugiar en una zona 2-3 de manera gairebé perpètua. No podia ser de cap altra manera, perquè en un un contra un, no hi havia res a fer contra el talent de les gironines. Tant se valia que Kiesha Brown no hi fos i que l'aportació de Traore fos testimonial. Amb un rival com el Canoe, tot i haver-lo de respectar, aquestes contingències son aspectes menors.

El segon quart va ser decebedor. El primer bàsquet en joc de l'Uni va arribar quan s'havien jugat quatre minuts i mig en una acció de 2+1 de Chones (11 rebots a la mitja part) que va proporcionar la màxima diferència (27-15), però el primer bàsquet del Canoe va arribar a 3:24 de la mitja part i va ser una safata sense oposició de Dluzyk després d'una pèrdua de l'Uni. Guneva ja no aportava res, Marta Blanes (8 punts en el primer quart) ja no veia l'anella i només el talent de Laura Garcia sumava. Però tot i això, el Canoe va tenir una possessió per situar-se a cinc amb 29-22, però a la mitja part perdia de deu i a l'ambient hi havia la sensació que ja ho havia ensenyat tot.
46-43 i 1:26 per al final del quart. El Canoe acaba de fallar dos triples (un per empatar) i Guneva té un tir lliure addicional. El falla, però ningú captura ni bloqueja i la mateixa Guneva atrapa el rebot. L'Uni va arribar a aquests extrems perquè la defensa zonal el va hipnotitzar. L'estratègia zonal s'ha de desmuntar sense esperar massa minuts perquè, si es permet que es consolidi, t'acaba atrapant en una teranyina mental. I a l'inici de l'últim quart, el pecat anava fent forat (49-43).
Mai dues accions a principi de quart no havien tingut tanta importància. L'Argon va aprofitar dues pèrdues de pilota del Canoe –les mateixes que havien fet tant de mal a les gironines en el tercer quart– per anotar un bàsquet en transició i treure una falta, també en una transició. Quatre punts fàcils de Bogicevic sense donar temps a Canoe perquè muntés la zona. Després, tot va ser anar canviant bàsquets perquè les peces clau del Canoe (Blanes, Laura García o Ferragut) cada cop tenien les piles més buides. El 57-50 amb gairebé quatre minuts per jugar-se inquietava més per com havia transcorregut el matx que no pas pel perill real de posar en risc una derrota que tenia color blanc.

La festa del bàsquet femení s’ha acabat amb l’homenatge als quatre equips que anteriorment havien jugat a la màxima categoria del bàsquet estatal.

El primer quart surt brodat a l'Argon però no en fa prou ni per competir

elpunt.cat: L'Argon va sortir al camp amb la idea que el Perfumerías, físicament molt més gran, no pogués situar-se en defensa estàtica. Per fer-ho, dues variables: defensa agressiva i jugar a camp obert i amb atacs curts. Així s'explicava a la pissarra i així va ser, amb el bon fer de Stampalija i Chones –ensenyant maneres i demostrant, en el seu debut, que té nas per anotar i per rebotejar– acabant la majoria de les transicions. Lògicament, el peatge van ser les faltes d'equip –dues per a Antoja–, però el resultat era esplèndid: 10/15 tirs de camp i 18-22 al marcador, amb 16 punts entre les dues pivots titulars gironines.

Però el dia, com tot allò que agrada, va durar poc, i, en els tres minuts inicials del segon quart, la iniciativa va passar completament a les mans de les de Jordi Fernández. Sense la frescor física de l'inici, córrer continuava sent la idea amb la qual l'equip es volia expressar, però la precisió ja no era la mateixa i les locals estaven avisades –millora en les transicions defensives–. El resultat d'això, inapel·lable: 1/10 tirs de camp i 7 pilotes perdudes, quan en el primer quart només se n'havien malbaratat tres. Atacar la defensa cinc contra cinc era una odissea i, al darrere, les rotacions d'una banqueta i de l'altra no eren precisament les mateixes. Tothom anotava al Perfumerías, també Marta Xargay, que va debutar a 5:40 del descans (27-22) i que va tenir temps de fer cinc punts, els últims tres amb un triple des del seu camp, uns 16 metres, quan sonava la botzina (44-30). A banda de Stampalija i Chones –21 punts entre totes dues–, l'espessor ofensiva era gairebé unànime.

Calia arreglar això i no perdre el món de vista, fet que semblava, després de rebre un 7-0 amb dues pèrdues més, que no passaria (51-30, 23'). Sortosament no va ser així, l'equip no va perdre el lloc al camp i va mantenir, des d'aleshores i fins al final, un intercanvi d'encerts i errades amb el rival. Fins i tot va situar-se amb 68-57 i possessió (a 2:23), però un parell de defenses acabades amb un triple i un contraatac (75-57) van confirmar el que se sabia: feia estona que tot havia acabat.

L’Argon no ha pogut superar l’Olesa Espanyol

L’Argon Uni Girona no ha pogut superar l’Olesa Espanyol en la final de la Lliga Catalana (75-70), i l’Uni segueix sense poder guanyar un títol català en categoria sénior després de tres finals en els darrers tres cursos.

La final ha estat dominada per les locals i vigents campiones, que des del final del primer quart s’han fet amb el domini del resultat i han arribat a tenir 18 punts de renda (52-34, triple de Kresovic) al minut 26.

ARGON – OLESA

L’Argon jugarà el tercer partit de pretemporada contra l’Olesa-Espanyol, aquest diumenge al vespre (19:00), a Fornells de la Selva. Les de Luas Mondelo són el primer rival LFB. L'Argon completarà la preparació en el torneig d'Eivissa, del 25 al 27 de setembre; contra Sóller, Tanit Eivissa i Puig d'en Valls. Una setmana abans del debut (Salamanca, 10 d'octubre) l'Uni disputarà la Lliga Catalana a Olesa: semifinal contra el Cadí la Seu.Anna Caula tindrà a la seva disposició nou jugadores del primer equip —falta l’escorta de la WNBA Kiesha Brown– i les quatre del Copa que formen part de la dinàmica que treballa cada dia en doble sessió.A Fornells de la Selva, l'Argon arriba amb un 2-0 en la pretemporada: 64-48, contra el Sarrià de Copa Catalunya a Fontajau (porta tancada) i 69-71, a Tolouse contra un equip que disputarà la màxima categoria del bàsquet francès.

L'Argon dóna la plantilla per tancada

L’Argon ha arribat a un acord amb Nina Bogicevic (1m78, 20 anys), segons el qual l’aler sèrbia s’incorpora a l’equip d’Anna Caula per a la temporada del debut de l’Uni Girona a la màxima categoria del bàsquet estatal.Nina Bogicevic prové de l’Estrella Roja de Belgrad, amb qui ha jugat en el primer equip des de la temporada 2005-06. Aquest darrer curs Bogicevic també ha jugat competició europea a nivell de club —9 punts (43 per cent en triples), 3 rebots- i a nivell de selecció —16 i 8 a l’Europeu U20.Amb el talent de la sèrbia, l’Argon dóna la plantilla per tancada. Anna Caula tindrà a la seva disposició Laura Antoja i Berta Sinyol (bases); Kiesha Brown, Anna Carbó, Laura Camps i Nina Bogicevic (alers); i Astou Traoré, Djenébou Sissoko, Petra Stampalija i Georgina Bahí (pivots).

Una jove promesa de Sèrbia

diaridegirona.cat: L'Argon Uni Girona espera tancar la plantilla del debut a la Lliga Femenina 1 en les pròximes hores. Nina Bogicevic, de 20 anys i 1,78 metres, és una jove promesa de Sèrbia que ara fa poques setmanes va disputar l'Europeu femení sub-20 de Polònia, on va acabar amb els següents registres: 16,1 punts i 7,7 rebots en 29,3 minuts. Els números demostren la seva qualitat i sobretot que té molta projecció per endavant. Bogicevic arribarà a Girona després d'haver militat les últimes quatre temporades a l'Estrella Roja, amb qui ha estat titular aquesta darrera campanya. Ahir mateix, el director esportiu del club, Pere Puig, reconeixia a Diari de Girona que "l'acord és total, només ens falta la seva firma per poder dir oficialment que Nina Bogicevic és jugadora de l'Uni Girona. Esperem poder-ho anunciar en les pròximes hores". Així doncs, amb la plantilla tancada ja es poden començar a fer les primeres valoracions de l'equip, i a simple vista queda clar que els noms i l'equilibri entre jugadores joves amb veteranes permeten ser suficientment optimistes en l'estrena del club a l'elit.A l'espera d'oficialitzar la sèrbia Nina Bogicevic, amb qui l'acord és total -només queda pendent la signatura del contracte-, l'entrenadora Anna Caula ja disposa de nou jugadores per a la propera temporada -cal recordar que l'Uni només tindrà 10 fitxes sèniors. La posició de base estarà coberta per Laura Antoja i Berta Sinyol, la d'escorta-aler serà ocupada per Anna Carbó, Kiesha Brown, Laura Camps i Nina Bogicevic, mentre que la de pivot estarà composta per Petra Stampalija, Dj Sissoko, Georgina Bahí i Astou Traore.

Djenebou Sissoko completa el joc interior de l’Argon Uni Girona

unigirona.cat: L’Argon Uni Girona ha fitxat la pivot de Mali Djenebou Sissoko (1m87, 27 anys), provinent del MUKS Poznan de Polònia. DJ Sissoko, que ocuparà la segon plaça d’extracomunitària en l’equip d’Anna Caula, arriba amb el cartell de millor pivot de la lliga de Polònia com a carta de presentació; a banda d’haver participat en els Jocs de Pequín.Djenebou Sissoko completa d’aquesta manera el joc interior de l’Argon, juntament amb la senegalesa amb passaport francès Astou Traoré, la croata Petra Stampalija i la gironina Georgina Bahí.Al perímetre, Anna Caula ja disposa de Laura Antoja i Berta Sinyol en la posició de base; i Kiesha Brown, Anna Carbó i Laura Camps com a alers. La direcció esportiva treballa ara per contractat una altra aler que tanqui la plantilla del debut de l’Argon Uni Girona a Lliga Femenina.

---

Djenebou Sissoko (1m87, 27 anys) és la peça que completa el joc interior de l’Argon Uni Girona. Provinent del MUKS Poznan, Sissoko va acreditar 16 punts, 12’5 rebots (5 ofensius) i 1 assistència en 35 minuts i mig de mitjana. A Polònia, va ser escollida millor pivot de la lliga i membre del cinc ideal.
Abans d’arribar a Europa, Sissoko va formar-se als EUA: Knoxville College i Union University de Tennessee. La pivot també és internacional per Mali, amb qui va disputar els Jocs Olímpics. A Pequín Sissoko va jugar 5 partits, amb 13’5 punts i 10 rebots en els 29 minuts de mitjana que va jugar.
En la Diamond Ball, torneig previ a Pequín, la nova pivot de l’Argon va acreditar 14,7 punts (tercera millor del torneig) i 5 rebots de mitjana en 3 partits. En el combinat africà també hi havia la jugadora de la WNBA (Sacramento) Hamchétou Maïga-Ba —8 punts i 3 rebots per partit i millor anotadora de la darrera Copa d’Àfrica (15).
Sissoko, que pot ocupar les dues places del joc interior indistintament, és una jugadora que destaca per les seves capacitats atlètiques i per la seva visió de joc; tant en l’aspecte ofensiu com defensiu. Bona rebotejadora, es pot crear els seus propis tirs; sempre prop del cèrcol (va fer un 40 per cent en tirs de dos a Polònia i un 45 a Pequín).

Noves tecnologies

Pots baixar-te la retransmissió de Onda Rambla del partit de l'ascens.-El 17 de Maig de 2009 és una data històrica per a la nostra entitat. Aquell dia ens vam enfrontar a l'Obenasa Navarra de Pamplona al pavelló de La Granadilla de Badajoz, en el partit decisiu de la Fase d'Ascens a Lliga Femenina. Onda Rambla (89.9 FM) amb en Xevi Monsó i en Mau Puig van fer una retransmissió de més de dues hores on també van intervenir jugadores, entrenadors i directius de l'entitat. Ara, hem realitzat un resum d' aproximadament una hora per tal de poder-ho penjar a Internet i que tots els que el vulgueu tenir com a record us el pugueu baixar. Com deia aquell "gallina de piel".Descarregar des de la pàgina www.unigirona.cat.

L'osonenca Laura Camps, fitxatge de luxe per a l'Argon Uni Girona

diaridegirona.cat: Laura Camps: la peça que faltava a l'Uni. L'Argon va oficialitzar ahir el fitxatge de la catalana Laura Camps (1'80m, 33 anys). L'aler de Manlleu torna d'aquesta manera a Catalunya, després de cinc temporades fora, en què ha militat al Perfumerías Avenida de Salamanca -amb qui va guanyar dues Copes i una Lliga- durant tres campanyes i al Rivas Ecópolis de Madrid, on ha estat les darreres dues temporades.
Experiència i sobretot defensa. Aquests són els dos valors més importants que pot aportar Laura Camps, que arriba a Fontajau per cobrir el perfil d'alera treballadora i especialista en defensa, la seva principal virtut damunt del parquet. Camps mai ha destacat per ser una jugadora anotadora; malgrat això, aquesta darrera temporada amb la samarreta del Rivas Ecópolis ha acreditat 4 punts, 3 rebots i 6 de valoració, en 24 minuts en pista. Camps és una jugadora que destaca per la feina fosca que realitza sobre el parquet, una tasca que, tot i no aparèixer en les estadístiques, resulta bàsica per a qualsevol equip que vulgui ser competitiu. Així doncs, amb totes aquestes virtuts i el fet d'haver estat 48 vegades internacional absoluta amb Espanya, l'avalen per convertir-se en un valor segur i de garanties per a la plantilla d'Anna Caula. Precisament la que serà la seva nova entrenadora a partir del setembre, destaca que Camps "és una peça que encara no teníem, una alera alta per acabar de compensar la línia exterior. A més, sumem una altra jugadora catalana". Sobre la qualitat de la jugadora, Caula comenta que "és una jugadora molt completa, capaç d'ajudar l'equip en moltes facetes del joc; fins i tot les intangibles". L'entrenadora també valora positivament el fet que "tant en aquest cas com en el de la Laura Antoja aconseguim un nivell d'experiència imprescindible per a un equip debutant i que compta amb moltes jugadores joves amb projecció". Així doncs, després de la incorporació de l'alera Laura Camps, a l'Argon ja només li falta fitxar una pivot extracomunitària i una altra alera -segurament amb perfil anotador- per completar la plantilla que a partir del 10 d'octubre farà que la ciutat torni, divuit anys més tard, a ser entre els grans del bàsquet femení nacional. A hores d'ara, Anna Caula ja disposa de Laura Antoja i Berta Sinyol en la posició de base, d'Anna Carbó, Kiesha Brown i Laura Camps en la d'alera, i Astou Traoré, Georgina Bahí i Petra Stampalija com a pivots.

La Reina Astou Traoré seguirà a la ciutat gironina

unigirona.cat: L’Argon ha arribat a un acord amb Astou Traoré, una de les pivots més determinants de Lliga Femenina 2 els últims anys, perquè la senegalesa amb passaport francès debuti a Lliga Femenina amb l’Uni Girona; equip amb el qual va assolir el seu tercer ascens amb tres equips diferents, Rivas (2006), Sóller (2008) i Argon Uni Girona (2009).
Astou Traoré va ser la segona màxima anotadora de la lliga (18), novena en rebots defensius (5) —en va acreditar 7,36 per partit–, setena en faltes rebudes (4,2), segona en tirs lliures (84,3 per cent), setena en triples (40 per cent) i quarta en valoració (20). Tot, en 27 minuts de mitjana sobre el parquet.

Acord amb Laura Antoja

unigirona.cat: L'Argon Uni Girona ha arribat a un acord amb Laura Antoja (1m66, 31 anys) segons el qual la base catalana dirigirà l’equip d’Anna Caula en el debut de l’Uni Girona a Lliga Femenina. D’aquesta manera, Antoja torna a Catalunya després de jugar en tres equips (Hondarribia, Rivas i Saragossa) durant els tres darrers cursos. Laura Antoja és una base pura, que destaca per la seva capacitat de direcció i que aportarà experiència — gràcies als més de 10 anys que porta disputant la màxima competició estatal– a una posició que compartirà amb Berta Sinyol. La jugadora sorgida del Mataró ve de completar la seva millor temporada a nivell estadístic: 10 punts, 2 rebots, 3 assistències i 6 de valoració en quasi 30 minuts de mitjana.Amb Antoja, Anna Caula ja disposa de 6 peces confirmades per la temporada que començarà el proper octubre: Laura Antoja i Berta Sinyol (bases), Kiesha Brown i Anna Carbó (alers) i Georgina Bahi i Petra Stampalija (pivots).

L'Uni Girona fa un salt de qualitat en el joc interior fitxant Petra Stampalija

L’Argon incorpora Petra Stampalija (1m89, 28 anys), pivot croata que arribarà a Girona provinent del Perfumerías Avenida. Stampalija és una jugadora que destaca pel seu treball sobre la pista, i que havia jugat a Croàcia, Itàlia i França abans d’arribar a Salamanca fa un any.
Stampalija va rebutjar l’oferta de renovació que li va fer el club castellà, amb qui es va proclamar subcampió de l’Eurolliga. En la competició continental la croata va acreditar 8’6 punts i 4’7 rebots en els 17 partits que va jugar. Pel que fa la lliga, Stampalija va acabar amb 8’2 punts, 4’7 rebots i 9 de valoració de mitjana.
Petra Stampalija serà una de les peces clau del joc interior de l'Uni Girona la propera temporada i, en principi, un altre d'aquests puntals hauria de ser Astou Traore. La pivot senegalesa va donar un gran rendiment l'any passat i, afegint aquí el valor del seu passaport comunitari (francès), el club treballa per assegurar la continuïtat. Si Traore segueix un any més a Fontajau, l'Argon ja disposaria de tres jugadores interiors: Bahí, Stampalija i Traore. Amb una incorporació més podria tancar aquest capítol per centrar-se en el joc exterior on, de moment, només té una base (Siñol) i dues alers: Brown i Carbó. Anna Caula i Pere Puig, director esportiu del club, varen marxar ahir cap a Polònia per seguir en directe l'Europeu sub 20, on veuran en directe jugar la nova fitxatge de l'Uni: la pivot gironina Georgina Bahí.