En qualsevol cas, l'equip pot estar tranquil perquè els que vagin al pavelló, siguin cinc-cents o dos mil, animaran més que els cinc-mil d'aquell diumenge del Bruesa

Marc Verdaguer. Un dimecres del mes de gener d'ara fa tres anys l'Akasavayu de Pesic jugava un dels seus millors partits guanyant a Fontajau un històric del bàsquet europeu, la Virtus de Bolonya. Era una oportunitat única per veure en directe un d'aquells rivals que ni havien passat històricament per Girona, ni difícilment tornaran a jugar-hi mai, però aquell dia hi havia, segons la sempre generosa estadística oficial, menys de 4.000 persones a Fontajau. Cinc dies més tard, l'Akasvayu rebia el Bruesa en partit de lliga. Es passava dels cinc-mil espectadors. No és que a la gent li interessés veure més Fajardo, Doblas i Ordín que Travis Best, Drejer o Kris Lang. Simplement és que un partit es jugava en dimarts i l'altra en diumenge a la tarda. A Girona som així. De costums fixos i, des de fa anys, a Fontajau ens agrada anar-hi el diumenge a la tarda. Tant de bo m'equivoqui, però crec que aquest vell costum gironí, accentuat per la jornada econòmica decretada per la junta (no per gust sinó per pura necessitat econòmica), evitarà que avui a Fontajau hi hagi una entrada decent. Una assistència de públic que serviria com a reconeixement a l'èxit que suposa jugar el play-off d'ascens a l'ACB. Encara que avui el Melilla guanyi el tercer partit, ningú podrà retreure res a l'equip i a Borja Comenge. Un grup que ha aconseguit la permanència amb tranqui·litat, que ha donat la cara en els dos primers partits del play-off i que té opcions reals de guanyar avui i divendres. En un món ideal aquests mèrits haurien de ser suficient perquè avui hi hagués dues mil persones a Fontajau. No hi seran - insisteixo que m'agradaria equivocar-me - perquè a Girona som així i per tarannà ens agrada aprofitar petites excuses com l'horari, el dia, el mal temps, la mandra o el fet d'haver de pagar per no anar a Fontajau. En qualsevol cas, l'equip pot estar tranquil perquè els que vagin al pavelló, siguin cinc-cents o dos mil, animaran més que els cinc-mil d'aquell diumenge del Bruesa.