Traductor

diumenge, 11 d’octubre de 2009

El primer quart surt brodat a l'Argon però no en fa prou ni per competir

elpunt.cat: L'Argon va sortir al camp amb la idea que el Perfumerías, físicament molt més gran, no pogués situar-se en defensa estàtica. Per fer-ho, dues variables: defensa agressiva i jugar a camp obert i amb atacs curts. Així s'explicava a la pissarra i així va ser, amb el bon fer de Stampalija i Chones –ensenyant maneres i demostrant, en el seu debut, que té nas per anotar i per rebotejar– acabant la majoria de les transicions. Lògicament, el peatge van ser les faltes d'equip –dues per a Antoja–, però el resultat era esplèndid: 10/15 tirs de camp i 18-22 al marcador, amb 16 punts entre les dues pivots titulars gironines.
Però el dia, com tot allò que agrada, va durar poc, i, en els tres minuts inicials del segon quart, la iniciativa va passar completament a les mans de les de Jordi Fernández. Sense la frescor física de l'inici, córrer continuava sent la idea amb la qual l'equip es volia expressar, però la precisió ja no era la mateixa i les locals estaven avisades –millora en les transicions defensives–. El resultat d'això, inapel·lable: 1/10 tirs de camp i 7 pilotes perdudes, quan en el primer quart només se n'havien malbaratat tres. Atacar la defensa cinc contra cinc era una odissea i, al darrere, les rotacions d'una banqueta i de l'altra no eren precisament les mateixes. Tothom anotava al Perfumerías, també Marta Xargay, que va debutar a 5:40 del descans (27-22) i que va tenir temps de fer cinc punts, els últims tres amb un triple des del seu camp, uns 16 metres, quan sonava la botzina (44-30). A banda de Stampalija i Chones –21 punts entre totes dues–, l'espessor ofensiva era gairebé unànime.
Calia arreglar això i no perdre el món de vista, fet que semblava, després de rebre un 7-0 amb dues pèrdues més, que no passaria (51-30, 23'). Sortosament no va ser així, l'equip no va perdre el lloc al camp i va mantenir, des d'aleshores i fins al final, un intercanvi d'encerts i errades amb el rival. Fins i tot va situar-se amb 68-57 i possessió (a 2:23), però un parell de defenses acabades amb un triple i un contraatac (75-57) van confirmar el que se sabia: feia estona que tot havia acabat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada