Traductor

divendres, 11 de setembre de 2009

Créixer guanyant

elpunt.cat: Queda encara el partit contra l'Hospitalet –diumenge a Llançà–, però si no ho esguerra, el Sant Josep serà el dia 20 en la final de la lliga catalana LEB. Una final que, per cert, el club gironí vol organitzar i que ho demanarà a la federació catalana un cop la seva classificació ja sigui un fet. Ahir, en un duel contra un rival d'Or, el CBT, els de Borja Comenge van merèixer vèncer perquè van desplegar més arguments sobre el parquet. I ho van aconseguir, malgrat un ensurt en la recta final.
I és que, d'entrada, va fer l'efecte que els blaus van esperar a rebre un sacseig per aparèixer al Joana Ballart. El ritme, la intensitat i l'encert eren del Sant Josep, que va manar de cap a peus en l'arrencada. Fins a l'equador del primer quart, l'única cosa potable dels locals havien estat dues accions de talent pur de Tarick (6-16). La regularitat és un bé preuat, però encara escàs en aquest punt de la preparació, i els gironins ho van patir. El primer detall d'un Berni fins llavors desaparegut (un triple) va encendre la metxa d'uns minuts en què els tarragonins van ensenyar per fi les urpes i van treure rèdits d'alguna concessió més del compte del rival. A banda d'anivellar el resultat, van saber treure la segona falta de Drevo, que generava un descosit en atac gairebé en cada acció.



Sigui com sigui, el joc a batzegades era patrimoni dels dos bàndols i el mèrit dels de Juan Pablo Márquez era no descompondre's quan els visitants tensaven la corda. La brega sota els cèrcols de Mesa i Seawright –van treure petroli de les segones opcions– i el canell de Berni li permetien mantenir-se en vida. No li era fàcil, i menys quan el Sant Josep s'exigia i exigia en la defensa de l'1x1, i en les ajudes. Així, recuperant pilotes a mitja pista i blindant el rebot a la pròpia anella, van clavar una sèrie d'estocades –amb Ortega com a executor dels contraatacs– que eren de mal digerir, i més havent entrat ja en l'últim quart (60-71). Per postres, Berni tenia el seu descans obligat a la banqueta i es malmetien tirs lliures que podien ser reconstituents per oxigenar-se. Tot plegat va minar la moral fins al punt que cadascú –en especial, Tarick– va començar a fer la seva, cosa que, com passa habitualment, no va portar enlloc. El Sant Josep, més sòlid i centrat, tenia les idees col·lectives més clares i ni tan sols va notar l'absència durant molts minuts de Drevo –Feliu va haver d'actuar alguns minuts de pivot–, minat per faltes. Al final, les ganes de marxa del duet arbitral (antiesportiva i tècnica a DeVries) van donar esperances al CBT, però el terreny perdut ja era massa gran.

CB Tarragona (83): Berni Álvarez (22), Johnson (16), Rodríguez (9), Diouf (8) i Seawright (13) -cinc inicial-, Mesa (12), Jacas (-) i López (3). No van jugar Torres, Fernández, Gnomo i Espuña. 6 triples: 4 Berni Álvarez, 1 Johnson i 1 López. 19 faltes personals. Cap eliminat.
CB Sant Josep Girona (88): Sàbat (13), DeVries (14), Drevo (14), Middleton (14) i Feliu (10) -cinc inicial-, Ortega (14), Navarro (-), Jiménez (7) i Bataller (2). No van jugar Pujols i Geli. 10/24 triples: 3 Sàbat, 2 Drevo, 2 DeVries, 2 Jiménez i 1 Feliu. 12/15 tirs lliures. 24 faltes personals. Eliminats: Drevo i DeVries.
Parcials: 19-20 i 43-43 (descans); 60-65 i 83-88 (final).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada